dijous, 26 de març del 2009

Ens ajudarà l’autoaprenentatge?

Seguint el guió passat, avui us parlaré de l’autoaprenentatge com a competència necessària per integrar-la en el nostre fer diari, i que si bé la introduïm, produirà en nosaltres mateixos grans avantatges.

Aquesta habilitat competencial, si fem l’esforç d’incorporar-la en la nostra manera de ser, i de fer, i l’afegim en el nostre perfil professional, serem molt més capaços d’adequar-nos als canvis i d'ésser més flexibles.

Darrerament he observat, que les persones que tenen adquirida aquesta competència, i aquelles que s’esforcen en adquirir-la, son persones auto-regulables del seu propi temps, i del seu àmbit d’interès, amb un sòlit auto-coneixement d’ells mateixos.

Les persones que s’auto-regulen el seu tempus,son aquelles que saben a on, i a on volen anar–situació actual - MISSIÓ i situació futura - VISIÓ, que s’ajusten a uns objectius i uns plans d’acció concrets.

Em sembla interessant destacar com, en posar en pràctica aquesta habilitat competencial, constant en el temps, ja podrem començar a gaudir dels seus fruits, en totes les seves etapes.

Emmarco totes les seves etapes perquè, només en començar aquesta activitat, i integrar més contingut del que teníem fins ara, ens sentirem molt més segurs de nosaltres mateixos i de les nostres possibilitats.

Endavant!

Ester

divendres, 20 de març del 2009

Competències necessàries?

Recentment he llegit una noticia que donava a conèixer la importància en l’adquisició de competències professionals, observables per experts i tingudes en compte en el món laboral.

Incorporar noves eines de treball i noves capacitats en les maneres de treballar, i de comportament esdevindran clau per l’assoliment d’objectius personals i professionals i en conseqüència organitzacionals.


Podríem parlar del TREBALL EN EQUIP com a primera competència bàsica per l’assoliment d’objectius, eina imprescindible que hom hauria d’incorporar en el seu background.

Estem parlant del TREBALL EN EQUIP I LA CAPACITAT D’AUTO APRENENTATGE.

Com la podem incorporar en el nostre fer diari? Quins beneficis interns-externs ens reportarà?

Per arribar a assolir aquest rol, cal en primer lloc l’auto coneixement més profund del nostre ésser, una connexió profunda amb el nostre jo –qui soc i com soc- emmirallar-nos de la nostra persona, conèixer el que ens fa por, prendre consciència de les nostres incerteses i limitacions, no obviar les nostres virtuts, aquestes ens fan únics i necessaris!
En segon lloc si fem l’esforç en desplaçar-nos del nostre centre intern, del nostre jo, i si som capaços de distanciar-nos-en per un moment, i observar el món i el nostre entorn, podrem ser mes oberts i sensibles amb les persones que ens envolten.
Aquestes noves eines que hem esmentat com el conèixer-nos millor i desplaçar-nos del nostre centre intern, ens poden ajudar a entendre quines son les veritables necessitats del moment, tot dependrà esclar, del nostre ego...

Papallona

Nota: El proper dia encapçalaré com a titular, l’altra competència imprescindible com ho és l’auto-aprenentatge.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Compartim coneixement

L’empresa d’avui està sotmesa a grans canvis i subjecte a nous escenaris canviants i diferents i que per la seva supervivència en el temps, ha d’anar incorporant i modificant les seves tècniques de gestió emprades i també de comunicació interpersonal on el seu actiu intern, i de motor, gaudeixi de noves eines estructurals.

Som a l’era de la informació, informació que ens vesa per tot arreu, informació que gaudim ràpidament només obrint el nostre ordinador-internet, anar a la plana web o al cercador habitual i sense fer massa esforç, i amb el filtre que més ens convé gaudim de la noticia, de la lectura, de l’esdeveniment amb totes les versions possibles.

Compartir informació. És doncs la paraula clau que configura el nostre temps? o només és una visió que està allà...a l’ordinador?
Quina visió/ comunicació ens donen les nostres empreses a nivell intern i de transparència empresarial en quan a les seves accions diàries, els seus eixos estratègics i que fa que els seus col·laboradors esdevinguin persones motivades i participatives en els seus llocs de treball?

Ens podem imaginar per una banda amb estructures on la informació i des de la direcció flueix la informació als seus treballadors més directes via correu electrònic i poca cosa més? i com és habitual en la seva resposta quan es demana més informació, per simplement ser més efectius en la feina, la resposta és: no disposo de temps, segurament hi haurà altres temes més importants que transferir la informació als seus subordinats perquè puguin fer més bé la seva feina. Tot és un tema de prioritats.

Quin lideratge s’està utilitzant? Aquests executius quina fidelització utilitzen cap als seus treballadors? Quina responsabilitat professional i humana ofereixen? o és que potser aquests alt càrrecs empren eines més autoritàries i en el fons no els interessa traspassar part de la informació als seus subordinats més directes per por a una pèrdua de control i de poder?

O per altra banda, ens podem imaginar organitzacions amb un caire més participatiu, on els seus col·laboradors interns disposen de la informació i de la comunicació que necessiten, amb uns canals ben adequats i que esdevenen alguna cosa més que un codi de lloc de treball, persones vinculades, fidelitzades amb la organització compartint la seva cultura empresarial.

Gaudir d’una informació compartida amb la resta dels nostres companys ens fa créixer, i ens enforteix humanament. Gaudir de noves experiències professionals i de noves tècniques ens faran ser més creatius, i de retruc, aportarem, en els nostres llocs de treball el millor de nosaltres mateixos a la nostra organització.

De ben segur que gaudirem d’una major felicitat i de transparència en el nostre món laboral i personal.

Papallona

dimecres, 14 de gener del 2009

Elements clau en l’àmbit organitzatiu i d’excel•lència en el món empresarial

L’evolució empresarial i organitzacional en l’entorn de l’era de la informació i el tipus d’exigència per mantenir en l’actualitat els canvis tecnològics que comporta fa que siguin constants i profunds, i que l’empresa pública i privada impulsi i focalitzi la seva atenció i gestió interna cap a una nova visió del canvi i de noves polítiques internes per tal que puguin esdevenir clau en la seva capacitat de reacció davant d’aquest, i que permeti anar avançant cap a una activitat més àgil i flexible tot permetent la satisfacció del ciutadà/client on, una nova visió del mètode de treball transformi la unitat essencial de l’estructura organitzativa, el lloc de treball i el model de relació interna i externa.

L’impacte de les noves tecnologies en les organitzacions i que és d’obligat compliment el desenvolupament d’habilitats informàtiques, comunicatives i interpersonals en els recursos humans, i que afecten en els canvis profunds en quan a l’estratègia empresarial, on noves capacitats en la gestió del canvi, fan redefinir la missió i la visió de les estructures per tal que puguin ser enteses i compartides per tota la organització.

Implantar plans de formació en habilitats tecnològiques i interpersonals, i que son bàsiques per una bona gestió del canvi i de promoció en la carrera professional de l’empleat, tot mantenint un nivell de motivació, informació, formació, comunicació, participació i de reconeixement i que esdevindrà èxit competitiu i en les unitats de negoci.

Invertir en el coneixement dels professionals i gestionar i explotar aquest coneixement, s’ha convertit en un punt crític per a l’èxit de l’empresa de l’era de la informació.

Cal apostar per plantilles més tècniques i de major qualitat. Cal comptar amb el talent dels professionals que conformen l’organització Avui, tots els empleats han d’aportar valor, gràcies a allò que saben i per la informació que poden proporcionar. Aquest canvi exigeix una gran requalificació dels empleats, per tal que la seva ment i les seves capacitats creatives puguin ser mobilitzades per aconseguir els objectius de l’organització.