Visió individual - visió compartida

És difícil per al nostre superior jeràrquic intentar alinear els objectius individuals dels seus subordinats, avaluar-los i que s’ajustin als objectius organitzatius.

Cada cop més hi ha professionals més ben preparats i amb un alt grau d’autonomia i de coneixement. Aquests professionals, son més exigents en la millora personal i professional, i s’acontenten ben poc en només rebre valoracions poc tangibles per part del seu subordinat, i que no puguin incloure en el seu curricular- trajecte professional.

El nou capital humà, sap adaptar-se amb rapidesa a les noves exigències i demandes de l'entorn. És actiu i sap cercar l’excel•lència en el lloc de treball.

Davant d'aquest nou escenari, on el nostre col.laborador intern cada cop és més exigent en el seu lloc de treball, està més ben preparat, i sap quins son els seus objectius. Caldrà que, per part del seu superior immediat, utilitzi noves eines per tal de Fidelitzar-lo, Motivar-lo i Retenir-lo.

======================================================
A mode reflexió, us annexo el que he extret del llibre Quadre de Comandament Integral de Robert de S. Kaplan i David P. Norton. Edicions Gestió 2000.

"L’habilitat que té l’empresa per a mobilitzar els seus actius intangibles o invisibles, s’ha convertit en una qüestió molt més decisiva a l’entorn actual.

La falta de lleialtat i de satisfacció del nostre client intern, deixarà l’empresa molt vulnerable davant de les incursions de la competència

Tots els empleats han d’aportar valor, gràcies a allò que saben i per la informació que poden proporcionar.

El fet d’invertir en el coneixement de cada empleat i gestionar i explotar aquest coneixement, s’ha convertit en un punt crític per a l’èxit de l’empresa de l’era de la informació.

Quan les empreses buiden les seves existències d’actius intangibles i de capacitat, els efectes negatius es poden veure reflectits immediatament al compte de pèrdues i guanys."

Papallona

Com aprofitar el talent?

He llegit poc com gestionar i aprofitar el talent en l’àmbit organitzacional, però el poc que en sé i si la meva intuïció no va mal encaminada, crec que avui dia, el talent s'emmarca com a punt crític dins de l'àrea dels RRHH.

És evident que, si sabem cercar el millor del nostre col.laborador intern, si sabem trobar allò que fa que aquell individu esdevingui únic/a en el seu lloc de treball per tal que desenvolupi innatament aquelles competències que ja té incorporades, si tot això ho sabem potenciar i aprofitar, és molt possible que aconseguim fidelitzar al nostre client intern i motivar-lo.

Cada persona esdevé el seu propi talent, talent únic que l'identifica i el diferencia de la resta.

És molt necessari que les empreses d’avui, treballin per tal de cercar el millor talent dels seus professionals que estan adscrits a la seva organització.

Un equip humà cohesionat, farà que l'estructura interna-externa de la organització esdevingui forta, davant de les inclemències del nou entorn laboral i empresarial, tant canviant.

Una bona gestió dels RRHH quant a la cerca del talent a dins de la pròpia empresa, farà que els objectius estratègics organitzacionals en surtin beneficiats, i que les persones que hi treballen esdevinguin més satisfetes, més motivades i més fidelitzades en els seus llocs de treball.

Papallona

Ser resistent, amb la realitat que em toca viure....

Sovint la realitat de la nostra vida laboral, i el camí/ trajectòria que ens hem marcat, no s’ajusta a la situació actual, i a les expectatives que inicialment ens havíem assenyalat, aspirat i somniat.

Aquestes han quedat modificades (o almenys per un temps) i la nostra trajectòria professional, ha quedat alterada.. Què hi podem fer davant d’aquesta circumstància?

De ben segur que la nostra actitud, i la nostra habilitat actitudinal d’encaixar aquesta situació, no desitjada, hi pot fer molt.


Prendre consciència de la nova realitat, observar els avantatges que el nou lloc de treball ens reporta, com ho pot ser personal... i amb humilitat, saber acceptar la realitat que ens toca viure, ara, i en aquest moment.

Això no vol dir, en cap cas, deixar de fer tot allò que està a les nostres mans, esclar!, com pugui ésser formar-nos amb el nou entorn laboral...

Una bona disposició per part nostra, per encaixar aquesta situació, no desitjada, és molt possible que, amb el temps, assolim i adquirim unes noves habilitats, com ho son: capacitat d’adaptació, fortalesa i creixement personal.

Si fem l’esforç de modificar la nostra actitud, encara que d’entrada, i humanament no ens hi sentim capaços, i procurem transformar-la en positiu, la nostra vivència serà molt més saludable. Mentre que encaixar-la d’una manera negativa, ens pot dur a conseqüències molt més difícils de suportar i de reconduir.

Aquesta tasca de pensar en positiu, de fer com si res, de tirar endavant amb allò que no vull, implica un esforç, un gran esforç, però joiós, si finalment l’hem aconseguit sostenir!

De ben segur que, el nostre comportament esdevindrà de referència per a altres persones, persones que ens envolten, com ho poden ser els nostres fills... per què no? que ens coneixen, i que, si es troben en situacions futures semblants, puguin utilitzar, si els hi és convenient, aquestes eines.

Per tant, allò que no volem, es transforma en allò que, sense saber-ho, pot ajudar a terceres persones, arrel del nostre comportament a descobrir noves eines de gestió internes, en situacions difícils que es puguin produïr.