Un xic d'innocència

INNOCÈNCIA. És aquesta la paraula “màgica” que ens podria obrir el camí per ser més feliços a la nostra vida personal i també en la professional?

Foto: “Roselles entre fenàs”, d'Èdgar Planas (amb una llicència Creative Commons).

És ben cert que el coneixement ens obre infinitat de portes, i que és essencial pel desenvolupament eficaç de la nostra persona, de creixement diari amb el nostre entorn laboral i també en relació amb altres persones, amb el nostre entorn social.... però, com a punt de reflexió, siguem capaços de viure també amb un xic d'innocència!

De ben segur que serem més feliços i alhora valorarem molt més el nostre entorn, des d'una altra mirada... desfent-nos de falses paraules d'altri, que només fan que oprimir el nostre cor i ofegar-nos l'esperit.

Aquest punt de reflexió va ser arrel d'observar el comportament d'una companya de feina, les funcions de la qual eren entre d'altres, deixar els despatxos ben nets i endreçats. Aquesta companya s'afegia al grup de treball a partir de les 15h.

Vaig observar que quan entrava per la porta sempre ho feia amb un to cordial i sempre amb un bon somriure als llavis, però sense deixar entreveure en la seva mirada l'entorn hostil i enrarit que s'hi respirava.

Ens pot servir aquest xic d'innocència Vinga! provem'ho??
Ester

Sempre amb un somriure

La nostra vida laboral passa per tot un seguit de situacions i d'experiències més o menys complexes en el temps. Aquestes experiències i vivències ens fan i ens han fet créixer i millorar la nostra qualitat de comunicació amb els altres i la manera com ens hi relacionem.

Aquestes situacions, diferents en els temps, ens faran modificar o millorar moltes de les nostres actituds, actituds que haurem de treballar si volem continuar essent eficients i eficaços en la nostra qualitat de vida personal i professional.

PEÇA CLAU per entomar qualsevol situació o contrarietat que se’ns presenti passant-ho a un altre nivell.

Ester

Estils de direcció

Quin és l’estil de direcció més adequat per tal que l’empresa creixi i esdevingui forta? Quin és l’estil de direcció que més t’agrada? Quin estil –lideratge portes a dins? Quin estil s’addiu més al teu caràcter professional?

Estic convençuda que a la gran majoria de les persones els agraden les estructures participatives i obertes, on la capacitat d’actuar, el talent i el bagatge compartit pugui esdevenir riquesa interna i externa.
Estructures poc flexibles amb lideratges autoritaris i molt jerarquitzades resulten poc harmonioses per als seus treballadors. La manca de coneixement i de transparència no ajuda al desenvolupament personal ni professional. Aquestes organitzacions poden resultar poc motivadores i no ajuden a fomentar la creativitat.

Aquell empresari que projecta cap als seus treballadors la possibilitat d'un creixement professional on els seus col.laboradors interns
esdevinguin potencialment enriquits en els seus llocs de treball, de ben segur que serà font de riquesa organitzacional i personal.

Papallona

Canvi globalitzat. Participem-hi!!!

Per tal que es produeixin canvis, canvis importants en les nostres vides i de transformació, caldrà aportar el millor de nosaltres mateixos, no només pensant en la nostra vida o en el nostre lloc de treball... també serà important acompanyar (cadascú a la seva manera )a qui més ho necessita.

Aquesta experiència transformadora d'acompanyar, de visionar una altra mirada, una nova realitat del món interior i exterior, de ben segur que ens farà créixer i participar d'una manera més activa i positiva amb la realitat.

Estic convençuda que el món esdevé cap a un nou canvi, canvi de mirada, canvi de perfils. Fem-ho possible!

Us animo a participar a LA GRAN FESTA SOLIDÀRIA CONTRA LA MALÀRIA
Diumenge, 25 d'abril de 2010
Hora: 11:00h - 20:00 h
Plaça de l’Església
CASTELLDEFELS

Visió individual - visió compartida

És difícil per al nostre superior jeràrquic intentar alinear els objectius individuals dels seus subordinats, avaluar-los i que s’ajustin als objectius organitzatius.

Cada cop més hi ha professionals més ben preparats i amb un alt grau d’autonomia i de coneixement. Aquests professionals, son més exigents en la millora personal i professional, i s’acontenten ben poc en només rebre valoracions poc tangibles per part del seu subordinat, i que no puguin incloure en el seu curricular- trajecte professional.

El nou capital humà, sap adaptar-se amb rapidesa a les noves exigències i demandes de l'entorn. És actiu i sap cercar l’excel•lència en el lloc de treball.

Davant d'aquest nou escenari, on el nostre col.laborador intern cada cop és més exigent en el seu lloc de treball, està més ben preparat, i sap quins son els seus objectius. Caldrà que, per part del seu superior immediat, utilitzi noves eines per tal de Fidelitzar-lo, Motivar-lo i Retenir-lo.

======================================================
A mode reflexió, us annexo el que he extret del llibre Quadre de Comandament Integral de Robert de S. Kaplan i David P. Norton. Edicions Gestió 2000.

"L’habilitat que té l’empresa per a mobilitzar els seus actius intangibles o invisibles, s’ha convertit en una qüestió molt més decisiva a l’entorn actual.

La falta de lleialtat i de satisfacció del nostre client intern, deixarà l’empresa molt vulnerable davant de les incursions de la competència

Tots els empleats han d’aportar valor, gràcies a allò que saben i per la informació que poden proporcionar.

El fet d’invertir en el coneixement de cada empleat i gestionar i explotar aquest coneixement, s’ha convertit en un punt crític per a l’èxit de l’empresa de l’era de la informació.

Quan les empreses buiden les seves existències d’actius intangibles i de capacitat, els efectes negatius es poden veure reflectits immediatament al compte de pèrdues i guanys."

Papallona

Com aprofitar el talent?

He llegit poc com gestionar i aprofitar el talent en l’àmbit organitzacional, però el poc que en sé i si la meva intuïció no va mal encaminada, crec que avui dia, el talent s'emmarca com a punt crític dins de l'àrea dels RRHH.

És evident que, si sabem cercar el millor del nostre col.laborador intern, si sabem trobar allò que fa que aquell individu esdevingui únic/a en el seu lloc de treball per tal que desenvolupi innatament aquelles competències que ja té incorporades, si tot això ho sabem potenciar i aprofitar, és molt possible que aconseguim fidelitzar al nostre client intern i motivar-lo.

Cada persona esdevé el seu propi talent, talent únic que l'identifica i el diferencia de la resta.

És molt necessari que les empreses d’avui, treballin per tal de cercar el millor talent dels seus professionals que estan adscrits a la seva organització.

Un equip humà cohesionat, farà que l'estructura interna-externa de la organització esdevingui forta, davant de les inclemències del nou entorn laboral i empresarial, tant canviant.

Una bona gestió dels RRHH quant a la cerca del talent a dins de la pròpia empresa, farà que els objectius estratègics organitzacionals en surtin beneficiats, i que les persones que hi treballen esdevinguin més satisfetes, més motivades i més fidelitzades en els seus llocs de treball.

Papallona

Ser resistent, amb la realitat que em toca viure....

Sovint la realitat de la nostra vida laboral, i el camí/ trajectòria que ens hem marcat, no s’ajusta a la situació actual, i a les expectatives que inicialment ens havíem assenyalat, aspirat i somniat.

Aquestes han quedat modificades (o almenys per un temps) i la nostra trajectòria professional, ha quedat alterada.. Què hi podem fer davant d’aquesta circumstància?

De ben segur que la nostra actitud, i la nostra habilitat actitudinal d’encaixar aquesta situació, no desitjada, hi pot fer molt.


Prendre consciència de la nova realitat, observar els avantatges que el nou lloc de treball ens reporta, com ho pot ser personal... i amb humilitat, saber acceptar la realitat que ens toca viure, ara, i en aquest moment.

Això no vol dir, en cap cas, deixar de fer tot allò que està a les nostres mans, esclar!, com pugui ésser formar-nos amb el nou entorn laboral...

Una bona disposició per part nostra, per encaixar aquesta situació, no desitjada, és molt possible que, amb el temps, assolim i adquirim unes noves habilitats, com ho son: capacitat d’adaptació, fortalesa i creixement personal.

Si fem l’esforç de modificar la nostra actitud, encara que d’entrada, i humanament no ens hi sentim capaços, i procurem transformar-la en positiu, la nostra vivència serà molt més saludable. Mentre que encaixar-la d’una manera negativa, ens pot dur a conseqüències molt més difícils de suportar i de reconduir.

Aquesta tasca de pensar en positiu, de fer com si res, de tirar endavant amb allò que no vull, implica un esforç, un gran esforç, però joiós, si finalment l’hem aconseguit sostenir!

De ben segur que, el nostre comportament esdevindrà de referència per a altres persones, persones que ens envolten, com ho poden ser els nostres fills... per què no? que ens coneixen, i que, si es troben en situacions futures semblants, puguin utilitzar, si els hi és convenient, aquestes eines.

Per tant, allò que no volem, es transforma en allò que, sense saber-ho, pot ajudar a terceres persones, arrel del nostre comportament a descobrir noves eines de gestió internes, en situacions difícils que es puguin produïr.