RECOMENÇAR

Tot és un RECOMENÇAR, en l'esforç, en la continuitat, en l'estima d'un mateix i cap als altres; RECOMENÇAR cap a noves oportunitats -noves mirades, cap a somnis no descoberts, cap a projectes nous, cap a millores internes i externes.  

Te n'adones, ens n'adonem  que sovint hem de fer aquest esforç per construir o reconstruir la nostra vida cap endavant, cap a nous horitzons on el present i futur ens condicionen. Ara és el CORONAVIRUS,..

Avui després de molt de temps que feia que no escribia per aquí, i que just aquest virus maliciós m'hi ha fet tornat després de força temps, puc esdevenir com no hi ha res, NO HI HA RES que no sigui aprofitable. Aquesta situació forçosa, que ens obliga a parar pot generar un gran canvi cap a nosaltres mateixos, cap a la nostra familia, als nostres amic/gues, cap al nostre entorn, cap a les nostres empreses. És evident que l'home/dona TENIM MOLTES LIMITACIONS. Potser no ho recordàvem??

Ha estat un minúscul -gran Virus que ha deixat mig món paralitzat. Us proposo fer un exercici de mirada interior, també exterior. Potser a partir d'ara estarem més atents? més atents als nostres, als qui estimem, als qui ens necessiten? Ës ben segur que a partir d'ara, aquesta experiència no ens deixarà insensibles, haurem après, o la gran majoria de nosaltres, a valorar i donar sentit a la VIDA.

Aquesta parada forçosa ens fa enidinsar cap a nosaltres mateixos, endinsar-nos en allò que és més essencial, endinsar-nos cap als altres hi ha vetllar -hi a valorar se'ns dubte,  el que tenim i se'ns és donat.

Si ho mirem d'una manera més global, no hi ha res que no sigui aprofitable. HEM DE SER CAPAÇOS PER OMPLIR-NOS, AQUESTS DIES ,DE TOTES LES COSES POSITIVES QUE POT GENERAR EN NOSALTRES I AL MÓN SENCER, AQUESTA ATURADA, QUE NO FA MÉS QUE GENERAR NOVES OPORTUNITATS AL MÓN I A NOSALTRES MATEIXOS.

Fem l¡esforç  en positiu, en millorar internament per transformar.

Recomençar amb Il·lusions noves, creatives i valentes...

Sempre és un recomençar en la lluita continua i en l'empenta d'un mateix cap a l'evolució més subtil i plena.

Evolució i camí van de bracet, cadascú el seu, Cami compartitsense interrupcions, camí únic i recorregut  .

L’ARA. EL MÉS IMPORTANT

El cap de setmana passat tornant amb el cotxe vaig escoltar un programa de ràdio que no només em va agradar, sinó que ara i més que mai, procuro aplicar-lo. La graella del programa escollit parlava de LA FELICITAT i de quina manera cercar-la. Hi intervenien tot tipus de personatges, amb coneixements i maneres de pensar ben diferents. El moderador en acabar el programa, el va arrodonir d’allò més bé per engrescar i motivar als seus oients del dia. Des de la meva mirada, una de les possibles maneres de viure LA FELICITAT és procurar fer tots els possibles per centrar la nostra ment en tot allò que fem i observem al llarg del dia.

Foto: d'Èdgar Planas (amb una llicència Creative Commons) És molt possible que la nostra ment ens “boicotegi “constantment en aquest centrament. La ment no para de treballar i de fer-nos malgastar infinitats d’energies poc controlables.

Cal fer tot el que calgui per gaudir d’una manera plena i lliure de tota experiència que prové de l’instant. És aquí on rau la màxima FELICITAT - del més senzill al més ampli -

Foto: d'Èdgar Planas (amb una llicència Creative Commons) A tall d’exemple, ens podríem imaginar la magnífica sensació que ens pot produïr escoltar el vent quan mou les fulles dels arbres, el xiuxiueig de l’aigua quan brolla per un riuet o per una font, el somriure d’un infant....

Procurar fer l’esforç en centrar la nostra ment, en allò que fem o que no fem, ens pot reportar FELICITAT, perquè tot allò que ens envolta hi ha quelcom de llum.

Aquest centrament tant important com és l’ARA, ens proporcionarà un benestar que de ben segur és a les nostres mans.

El passat no hi és, tampoc el nostre futur. EL PRESENT ÉS A CADA INSTANT.

Ester

La teva part ACTITUDINAL

Avui dia costa ben poc observar la gran quantitat de persones que pateixen, que sofreixen davant de les adversitats que viu el nostre món, ja siguin produïts pels mitjans naturals o no, i de les dificultats que genera en l’home d'adaptar-s’hi de la millor manera possible.

Aquesta nova realitat del "món", i també la del nostre entorn laboral, i que dia rere dia ens colpeja només escoltant la ràdio, el TN o simplement llegint el diari; o des de de la nostra pròpia organització- empresa, on apareixen nous escenaris en l'organigrama o estructura, fa que modifiquem bona part de la nostra relació envers a aquests,generant en nosaltres mateixos, una nova mirada d'aquest nou entorn present i futur professional.


Aquesta nova adaptabilitat, genera en l’home un creixement constant, precís, eficaç i eficient; apostant dia rere dia per noves obertures i recerques en nous àmbits, ja sigui en el camp del coneixement o en el de creixement personal; generant noves mirades en altres entorns, i ara, més que mai, la situació actual d’incertesa ens “obliga,” en certa manera, cap a un endinsament i cap a una recerca del nostre “jo” i de creixement personal per tal de redescobrir aquelles eines més valuoses que tots/es disposem en el nostre interior.

Redescobrir aquesta nova mirada del nostre “jo” amb senzillesa i amb humilitat, pot endinsar-nos cap a un altre “nou món”, on la fortalesa ens acaroni cada dia.

En els moments més obscurs i de foscor, on tot sembla que res no té sentit, on tot es viu com un camí de creu i de desesperança, podem comprendre l’exemple de l’arbre que esdevé fort i resistent malgrat l’adversitat de l’entorn; amb unes arrels ben fortes i preparades.

La força prové del nostre interior, d’alguna cosa que va més enllà de nosaltres mateixos; del sentit més ampli del nostre jo, de la nostra realitat actual i del nostre entorn. Aquesta autenticitat ens diferencia de la resta.

Aquest arbre, el nostre arbre, esdevé únic, i dóna el seu sentit més profund cada dia, amb tota la seva plenitud.

Ester

T'agrada l'EMPATIA?

Foto: “Jasíone nana”, d'Èdgar Planas (amb una llicència Creative Commons).

EMPATIA. Aquesta magnífica paraula que tan ens transforma emocionalment, i que ens fa entrar i endinsar-nos a dins dels sentiments i pensaments dels nostres amics, de la nostra família, dels nostres companys de feina,... eina que ens permet potenciar de manera exitosa la relació interna i externa interpersonal.

Diuen que l’empatia és l'element clau que conforma la intel•ligència emocional i la manera més exitosa de consolidar les relacions interpersonals.

Però què és això de l’empatia? no és altra cosa que l'habilitat d'ésser conscients de reconèixer, de comprendre i d'apreciar els sentiments dels altres. Per tant d'ésser capaços de llegir i visualitzar emocionalment els qui ens envolten.

Els nostres superiors més immediats, haurien d'esdevenir aquesta competència clau, per entendre i comprendre les necessitats dels seus col•laboradors interns,els seus objectius professionals i adequar-los a les necessitats de l'organització, fer-los més partí ceps de les necessitats organitzacionals i alhora potenciar el seu talent.

Aquesta eina valuosa, com és l'empatia, hauria d'ésser l'eina bàsica del nostre cap, del nostre superior... sempre amb una bona utilització, esclar! per tal de conèixer i entendre les necessitats més vitals de les persones que conformen l'eix vertebrador de la seva empresa.

Aquest granet de sorra que dia a dia es va construint, és arrel de l'esforç, de la sintonia i de les ganes de treballar de cadascú de nosaltres.

Ester

Un xic d'innocència

INNOCÈNCIA. És aquesta la paraula “màgica” que ens podria obrir el camí per ser més feliços a la nostra vida personal i també en la professional?

Foto: “Roselles entre fenàs”, d'Èdgar Planas (amb una llicència Creative Commons).

És ben cert que el coneixement ens obre infinitat de portes, i que és essencial pel desenvolupament eficaç de la nostra persona, de creixement diari amb el nostre entorn laboral i també en relació amb altres persones, amb el nostre entorn social.... però, com a punt de reflexió, siguem capaços de viure també amb un xic d'innocència!

De ben segur que serem més feliços i alhora valorarem molt més el nostre entorn, des d'una altra mirada... desfent-nos de falses paraules d'altri, que només fan que oprimir el nostre cor i ofegar-nos l'esperit.

Aquest punt de reflexió va ser arrel d'observar el comportament d'una companya de feina, les funcions de la qual eren entre d'altres, deixar els despatxos ben nets i endreçats. Aquesta companya s'afegia al grup de treball a partir de les 15h.

Vaig observar que quan entrava per la porta sempre ho feia amb un to cordial i sempre amb un bon somriure als llavis, però sense deixar entreveure en la seva mirada l'entorn hostil i enrarit que s'hi respirava.

Ens pot servir aquest xic d'innocència Vinga! provem'ho??
Ester

Sempre amb un somriure

La nostra vida laboral passa per tot un seguit de situacions i d'experiències més o menys complexes en el temps. Aquestes experiències i vivències ens fan i ens han fet créixer i millorar la nostra qualitat de comunicació amb els altres i la manera com ens hi relacionem.

Aquestes situacions, diferents en els temps, ens faran modificar o millorar moltes de les nostres actituds, actituds que haurem de treballar si volem continuar essent eficients i eficaços en la nostra qualitat de vida personal i professional.

PEÇA CLAU per entomar qualsevol situació o contrarietat que se’ns presenti passant-ho a un altre nivell.

Ester

Estils de direcció

Quin és l’estil de direcció més adequat per tal que l’empresa creixi i esdevingui forta? Quin és l’estil de direcció que més t’agrada? Quin estil –lideratge portes a dins? Quin estil s’addiu més al teu caràcter professional?

Estic convençuda que a la gran majoria de les persones els agraden les estructures participatives i obertes, on la capacitat d’actuar, el talent i el bagatge compartit pugui esdevenir riquesa interna i externa.
Estructures poc flexibles amb lideratges autoritaris i molt jerarquitzades resulten poc harmonioses per als seus treballadors. La manca de coneixement i de transparència no ajuda al desenvolupament personal ni professional. Aquestes organitzacions poden resultar poc motivadores i no ajuden a fomentar la creativitat.

Aquell empresari que projecta cap als seus treballadors la possibilitat d'un creixement professional on els seus col.laboradors interns
esdevinguin potencialment enriquits en els seus llocs de treball, de ben segur que serà font de riquesa organitzacional i personal.

Papallona